Sombrerera

Gràcies a una beca d’investigació vaig conèixer els quaderns escolars dels pares de l’Angelina, conservats des dels anys trenta. Aquesta troballa em va servir d’inspiració per fer el meu Treball de Final de Grau. 

Entre totes aquelles pàgines, plenes de cal·ligrafia antiga i dibuixos senzills, em va cridar l’atenció una quartilla del quadern de la Rosita, la mare de l’Angelina. En una redacció breu, explicava que de gran volia ser sombrerera. Aquella frase, tan innocent i tan directa, em va quedar gravada. Sobretot perquè anys després, ja adulta, la Rosita va acabar fent barrets per a la seva filla. Aquell somni infantil, escrit en un full d’escola, havia deixat una petjada real en la seva vida. També em cridava l’atenció el quadern de José, son pare, qui rebia una educació distinta, més centrada en les ciències i no tant en els problemes del dia a dia 

Quan ho vaig comentar amb la meva tutora, vam veure clar que aquell detall obria una finestra fascinant: com es construeixen les identitats de gènere a través de l’escola, quines expectatives es transmeten i com aquestes poden perdurar al llarg del temps. A partir d’aquí vaig voler recuperar la idea de coeducació que ja apareixia en els testimonis dels cursillistes de l’època, i comparar-la amb la coeducació actual. 

I aquí va aparèixer un segon element inesperat: els meus propis quaderns i els del meu germà. Recordava que la meva mare sempre els guardava, i de sobte vaig adonar-me que tenia a les mans dues fonts separades per gairebé cent anys, però amb el mateix format: quaderns escolars d’infants que expliquen qui són i qui volen ser. Amb això podia, al mateix temps, comparar si el concepte de coeducació ha canviat, com és la coeducació avui en dia i quines identitats de gènere es treballen a l’aula, és a dir, com s'educa en perspectiva de gènere avui. 

Així va néixer el meu TFG: una comparació entre els quaderns dels pares de l’Angelina i els nostres, per veure com han evolucionat la coeducació i les identitats de gènere, i fins a quin punt l’escola continua sent un espai on es projecten somnis, límits i possibilitats. 

Tot això va començar amb una simple quartilla. I per això que crec m’he adonat que qualsevol record pot tenir valor, i mai sabem quin coneixement pot despertar. 

Título: a determinar

Colaborador: Aina