Activar el patrimoni: col·laboració entre la FEPTS i la Biblioteca Jaume Porta
L'exposició El llibre com a pràctica viva. Imatges, sabers i formació del magisteri a Lleida (segles XIX–XXI) és el resultat d'un treball conjunt entre el professorat de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) i la Biblioteca Jaume Porta de la Universitat de Lleida, amb l'objectiu d'explorar noves formes d'activar el patrimoni bibliogràfic vinculat a la història de l'educació.
El projecte parteix d'un moment concret: quan des de la biblioteca s'observa com, en altres contextos docents, havíem treballat el llegat del mestre freinetista Sebastià Gertrúdix com a material viu per a la formació de mestres. Aquesta experiència va obrir la possibilitat de pensar els fons conservats a la biblioteca no només com a objectes a conservar o mostrar, sinó com a recursos activables dins dels processos d'aprenentatge.
A partir d'aquí, s'inicia un treball compartit que pren com a base el Fons per a la Història de l'Educació, dipositat a l'Espai de Reserva de la Biblioteca Jaume Porta, amb un nucli central format pel fons antic de l'antiga Escola Normal de Lleida. Aquest fons recull materials fonamentals per entendre la formació del magisteri durant els segles XIX i XX, en un moment en què aquestes institucions eren els principals centres de preparació del professorat.
El projecte expositiu no es planteja com una simple selecció de llibres, sinó com una proposta pedagògica i investigadora, on la biblioteca aporta el coneixement del fons i les seves potencialitats, i el professorat de la FEPTS incorpora una mirada orientada a integrar aquests materials en la formació actual de mestres. Aquesta col·laboració es concreta en un procés que connecta la docència universitària amb el patrimoni, ampliant el treball realitzat prèviament a l'aula —en espais com la Zona Baixa, a la facultat— des de l'espai expositiu cap al context d'aprenentatge.
L'exposició, convertida així en context d'aprenentatge, posa el focus en llibre com a pràctica viva, destacant el paper de les imatges, els dibuixos i els registres visuals com a elements centrals en els processos d'ensenyament i aprenentatge. A través d'una selecció de manuals, llibres de ciències naturals i altres materials vinculats a la vida quotidiana —com l'agricultura o el coneixement del territori— es mostra com ciència i arts es combinaven en la formació del magisteri, generant formes de coneixement arrelades en el context.
En aquest diàleg, els materials històrics es connecten amb el llegat de Sebastià Gertrúdix, on el dibuix apareix com una eina fonamental per pensar i aprendre, així com amb les pràctiques contemporànies de formació docent. Així, l'exposició construeix un recorregut en què diferents temporalitats es superposen, posant en relació les formes d'aprendre del passat com els reptes educatius del present.
Més enllà de la mateixa mostra, el projecte evidencia una idea clau: la necessitat de generar noves formes de relació entre universitat, biblioteca i docència. Aquesta col·laboració permet no només donar visibilitat al fons patrimonial, sinó també reactivar-lo com a eina per a la formació del professorat del segle XXI, ampliant els usos habituals d'aquests materials i situant-los en contextos d'aprenentatge vius.
D'aquesta manera, El llibre com a pràctica viva no és només una exposició, sinó un procés compartit que explora com el patrimoni bibliogràfic es pot convertir en un espai de diàleg entre disciplines, institucions i generacions, contribuint a repensar el paper del llibre, de la imatge i del coneixement en l'educació contemporània.
