Contextos d'aprenentatge, quan el patrimoni es converteix en experiència viva

El context d'aprenentatge “Mestre, etnògraf i comunitat: educar des del patrimoni quotidià” és una proposta desenvolupada per l'equip docent de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida (UdL), en el marc de la formació de mestres que, al mateix temps, explora noves formes de relacionar arxiu, patrimoni i formació docent.

Lluny de ser una exposició tradicional, aquest context es concep com un espai pedagògic pensat per generar preguntes, activar la reflexió i connectar els futurs mestres amb altres formes d'entendre l'educació.

Com es va construir el context d'aprenentatge?

El punt de partida va ser l'anàlisi del fons documental del mestre Sebastià Gertrudis, recentment incorporat a l'arxiu de la UdL. A partir d'una primera revisió, l'equip va seleccionar aquells materials vinculats al seu treball en escoles rurals com Torrent de Cinca i Torres de Segre, per la seva forta relació amb el territori, objectiu que es volia treballar en la docència.

El procés no va consistir només a triar documents, sinó a construir un relat pedagògic a partir d'ells. Es van seleccionar, entre altres materials, cartes escrites pel mestre i el seu alumnat a institucions i a la comunitat; fitxes elaborades pels mateixos estudiants documentant objectes de la vida quotidiana, i informes escolars i notícies de premsa sobre exposicions realitzades al poble.

El criteri va ser clar: triar materials que permetessin entendre com s'ensenyava, com s'aprenia i com l'escola es relacionava amb el seu entorn.

De l'arxiu a l'experiència

El valor d'aquest context resideix en com aquests materials es transformen en una experiència educativa. A través d'ells es pot observar l'evolució del treball de Sebastià Gertrudis i la seva vinculació amb el territori. Aquesta manera de treballar converteix l'educació en un procés col·laboratiu, situat i connectat amb la vida quotidiana.

Tal com recull la cartel·la expositiva, aquesta metodologia permet que l'alumnat es converteixi en observador, intèrpret i narrador de la seva pròpia comunitat, enfortint tant l'aprenentatge com la identitat col·lectiva.

Un diàleg entre èpoques

Durant el procés de creació del context va sorgir un element clau: el diàleg entre els materials de Sebastià Gertrudis i els diaris de mestres en formació de 1932, vinculats a la renovació pedagògica de la Segona República. Aquest vincle no es va buscar inicialment, sinó que va aparèixer en llegir els documents en paral·lel. Conceptes com l'escola activa, la relació entre educació i territori o el paper de la comunitat apareixen tant en els textos dels anys trenta com en les pràctiques desenvolupades dècades després per Sebastià.

EEl resultat és un espai on diferents temps històrics es superposen i dialoguen, permetent reflexionar sobre la continuïtat —i també les tensions— de les idees pedagògiques.

Per a què es crea aquest context?

Aquest context d'aprenentatge no està pensat únicament per mostrar informació, sinó per formar futurs docents.

Ubicat en un espai obert de la universitat, funciona com un disparador pedagògic que busca interpel·lar l'alumnat, qüestionar les formes tradicionals d'ensenyar i obrir noves possibilitats. En aquest sentit, l'objectiu és clar: repensar el paper de l'escola en relació amb el territori, entendre el patrimoni educatiu com una eina activa i promoure formes d'aprenentatge més crítiques, participatives i vinculades a la realitat.

En definitiva, es tracta d'aprendre a ensenyar d'una altra manera, no des de la transmissió tancada de continguts, sinó des de la recerca, la col·laboració i el compromís amb l'entorn.