L’escola Republicana de Seròs
Edifici escolar del primer terç del segle XX - Exemple de teoria higienista
L’edifici de l’escola de Seròs és el resultat d’un llarg procés vinculat a la modernització educativa del primer terç del segle XX. La construcció d’una nova escola que responia a les exigències pedagògiques, higièniques i socials del moment, en línia amb les polítiques educatives promogudes primer per la Mancomunitat de Catalunya i posteriorment per la República.
El projecte
El projecte de nova planta es va concebre com un grup escolar, amb espais diferenciats per a nens i nenes dins d’un mateix edifici, però amb la separació considerada adequada a l’època. L’escola es va inaugurar oficialment el 30 de setembre de 1934 en un acte presidit pel conseller d’Instrucció Pública Ventura Gassol i Rovira, encara que el projecte inicial data del 1918 aproximadament.
La ubicació de l’escola no va ser casual. Es va triar un emplaçament cèntric però allunyat del trànsit, en un indret sec, assolellat, elevat i ben ventilat, seguint estrictament els criteris higienistes de l’època. Aquest espai, que incloïa l’actual plaça, va passar a ser l’any 1996 la seu de l’edifici de l’Institut de Seròs.
L’edifici presenta una planta en forma d’U i dues plantes, amb una distribució funcional i molt avançada per al seu temps. A la planta baixa s’hi ubicaven, entre altres espais, la porteria, el vestíbul, dues aules, la sala de professors, els serveis sanitaris, el gimnàs, un museu escolar i un espai d’exposició de treballs manuals. A la planta superior hi havia dues aules més, magatzems i una gran sala de festes central, pensada també per facilitar una evacuació ràpida. Les aules, àmplies i ben il·luminades, estaven dissenyades per acollir fins a 40 alumnes, amb una especial atenció a la ventilació, la llum natural i la salut de l’alumnat.
La part original de l’edifici és la que comprèn la planta baixa i la primera planta i la segona, construïda posteriorment cap als anys 70, respon a la concentració d’alumnat de les escoles dels pobles del voltant. Aquesta segona planta està perfectament integrada a la resta de l’edifici i a primera vista, sembla que l’edifici s’hagués construït en el mateix moment.
Tot el projecte posa en pràctica els principis de la teoria higienista, una de les més innovadores del moment en l’àmbit educatiu: grans finestrals, galeries cobertes per permetre l’activitat física fins i tot en dies de pluja, sistemes de ventilació creuada, calefacció controlada i serveis sanitaris pensats per evitar mals olors i focus d’infecció. Malgrat les limitacions pressupostàries i la manca d’infraestructures com el clavegueram, es van adoptar solucions tècniques avançades, com la construcció de pous cecs i un sistema de drenatge eficient.
L’edifici ha patit diverses reparacions i obres de reconstrucció, documentades a partir de 1941, així com la construcció d’un mur perimetral l’any 1949. Tot i aquestes intervencions, l’edifici de l’antiga escola de Seròs conserva encara avui l’esperit original d’un projecte que entenia l’educació com una eina de progrés social, estretament vinculada a la salut, la higiene i la qualitat dels espais de vida quotidiana.
