Existeix alguna relació entre BATEC i els Centres de Col·laboració Pedagògica nascuts a Segòvia?
El juny de 2026, l'estudiant Sança Bagué Aldabó va defensar el seu Treball de Fi de Grau centrat en la figura d'Antònia Simó Arnó (1913-1985), mestra i directora que dona nom a l'actual escola pública d'Almacelles (Lleida). La seva investigació constitueix una aportació a la recuperació de la memòria educativa local i permet aprofundir en la trajectòria d'una docent que va travessar alguns dels períodes més complexos de la història contemporània espanyola: la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transición democràtica.
Un dels aspectes més rellevants de la investigació és l'anàlisi de la seva participació en els cursets de selecció professional de 1933 a l'Escola Normal de Lleida. Aquests cursets, impulsats pel govern republicà, no constituïen únicament un sistema d'accés al magisteri, sinó també un espai de formation pedagògica vinculat als ideals de renovació educativa del moment, incorporant l'observació de pràctiques escolars, la reflexió pedagògica i experiències inspirades en els principis de l'Escola Nova.
Com sabem, a l'Escola Normal de Lleida els cursets van estar molt lligats al moviment de renovació pedagògica BATEC, ja que els seus membres més destacats en van formar part com a vocals dels tribunals dels cursets i/o com a formadors. Influïts per les idees del pedagog francès Célestin Freinet, aquest grup de mestres lleidatans va impulsar, durant els anys de la República, noves maneres d'entendre l'escola basades en la participació activa de l'alumnat, la cooperació, la impremta escolar, la correspondència interescolar i l'obertura de l'educació al seu entorn social. La investigació de Sança mostra que alguns trets de la pràctica educativa d'Antònia Simó —el diàleg amb l'alumnat, les metodologies actives, el treball amb l'entorn, la importància de l'experiència directa o la seva manera d'entendre els nens i nenes com a protagonistes del seu propi aprenentatge— podrien estar relacionats amb la formació rebuda durant aquells anys republicans.
A més, el treball de Sança planteja una qüestió que obre noves línies d'investigació. Durant les dècades de 1960 i 1970, Antònia Simó va exercir com a presidenta del Centre de Col·laboració Pedagògica de Lleida, Zona 1, participant activament en unes estructures de formació docent que reunien mestres de diferents localitats per compartir experiències, metodologies i reflexions educatives. La història d'aquests Centres de Col·laboració Pedagògica situa el seu origen a la província de Segòvia el 1921, de la mà dels mestres Lorenzo del Amo i Norberto Hernanz, amb el suport de l'inspector Antonio Ballesteros. Aquests espais van néixer amb la voluntat de combatre l'aïllament dels mestres rurals i convertir-se en llocs de formació permanent, debat pedagògic i renovació educativa. Posteriorment, durant la Segona República, se van estendre per nombrosos territoris de l'Estat. Aquesta coincidència ens porta a formular una pregunta especialment suggeridora:
Existeix alguna relació entre l'esperit renovador del moviment BATEC i la tradició pedagògica dels Centres de Col·laboració Pedagògica nascuts a Segòvia?
Tot i que es tracta de fenòmens diferents i desenvolupats en contextos territorials propis, tots dos comparteixen elements que mereixen ser estudiats amb més profunditat: la cooperació entre docents, la lluita contra l'aïllament professional en un context rural, la difusió d'innovacions pedagògiques, la influència de l'Escola Nova i la convicció que l'educació podia contribuir a transformar la societat.
Des d'aquesta perspectiva, la trajectòria d'Antònia Simó Arnó resulta reveladora. La seva biografia sembla connectar dues tradicions educatives que habitualment s'han estudiat per separat, però que podrien formar part d'una mateixa cultura pedagògica basada en la col·laboració docent, la innovació metodològica i el compromís amb l'escola pública. D'aquesta manera, el treball de Sança Bagué, a més de recuperar la figura d'una mestra il·lustre en la història educativa d'Almacelles, obre nous interrogants sobre les xarxes de renovació pedagògica que van travessar el segle XX. Preguntes que ens conviden a continuar investigant les connexions entre els moviments educatius republicans, les formes de resistència pedagògica durant el franquisme i les pràctiques de formació docent que van contribuir a transformar l'escola des de dins.
Potser, darrere de la història d'Antònia Simó Arnó, hi trobem també una nova peça per comprendre els vincles entre l'experiència de BATEC a Lleida i la tradició dels Centres de Col·laboració Pedagògica iniciada a Segòvia.
Per a això hem entrevistat l'inspector de la província de Lleida Josep Domènech i la seva dona Mª Àngels, mestra a la capital, els quals ens van explicar, des de la seva experiència profesional, com van viure els Centres de Col·laboració.
VÍDEO DE L'ENTREVISTA
Per a aquells qui vulguin aprofundir en la història dels Centres de Col·laboració Pedagògica, recomanem visitar el web de la Càtedra d'Estudis sobre l'Escola Segoviana i la Renovació Pedagògica, un espai de referència en la investigació sobre la renovació educativa espanyola. Ens fa una il·lusió especial destacar que en aquest projecte hi participa la nostra companya de CuSePro, Miriam Sonlleva Velasco, la tasca investigadora de la qual està contribuint de manera significativa a la recuperació i difusió d'aquest important patrimoni educatiu.
