TFG de l'Aina Solà
Hem assolit la coeducació? Una anàlisi de les identitats de gènere a Ponent a partir de quaderns escolars de la Segona República i de l’escola del segle XXI
Què ens poden explicar uns quaderns escolars conservats durant gairebé un segle? Aquest TFG del Grau d'Educació de la UdL compara les experiències educatives de dues generacions separades per cent anys. A través de les seves pàgines, es pregunta com l'escola ha canviat en el seu propòsit de trasmetre expectatives, construir identitats de gènere i imaginar futurs possibles.
El treball
Gràcies a una beca d’iniciació a la investigació vaig conèixer els quaderns escolars dels pares de l’Angelina, conservats des dels anys trenta. Aquesta encontre em va servir d’inspiració per fer el Treball de Final de Grau dins dels estudis d'Educació a la Universitat de Lleida.
Entre totes aquelles pàgines, plenes de cal·ligrafia antiga i dibuixos senzills, em va cridar l’atenció una quartilla del quadern de la Rosita, la mare de l’Angelina. En una redacció breu, explicava que de gran volia ser sombrerera. Aquella frase, tan innocent i tan directa, em va quedar gravada. Sobretot perquè anys després, ja adulta, la Rosita va acabar fent barrets per a la seva filla. Aquell somni infantil, escrit en un full d’escola, havia deixat una petjada real en la seva vida. També em cridava l’atenció el quadern de José, son pare, qui rebia una educació molt distinta, més centrada en les ciències i no tant en els problemes del dia a dia
Quan ho vaig comentar amb la meva tutora, vam veure clar que aquell detall obria una finestra fascinant: com es construeixen les identitats de gènere a través de l’escola, quines expectatives es transmeten i com aquestes poden perdurar al llarg del temps. A partir d’aquí vaig voler recuperar la idea de coeducació, que ja apareixia en els testimonis dels cursillistes de l’època, i comparar-la amb la coeducació actual.
I aquí va aparèixer un segon element inesperat: els meus propis quaderns i els del meu germà. Recordava que la meva mare sempre els guardava, i de sobte vaig adonar-me que tenia a les mans dues fonts separades per gairebé cent anys, però amb el mateix format: quaderns escolars d’infants que expliquen qui són i qui volen ser. Amb això podia, al mateix temps, comparar si el concepte de coeducació ha canviat, com és la coeducació avui en dia i quines identitats de gènere es treballen a l’aula, és a dir, com s'educa en perspectiva de gènere avui.
Així va néixer el meu TFG: una comparació entre els quaderns dels pares de l’Angelina i els nostres, per veure com han evolucionat la coeducació i les identitats de gènere, i fins a quin punt l’escola continua sent un espai on es projecten somnis, límits i possibilitats.
Tot això va començar amb una simple quartilla. I per això que crec m’he adonat que qualsevol record pot tenir valor, i mai sabem quin coneixement pot despertar.
Un proyecto dedicado a la preservación de la memoria educativa. Construimos historia colectiva a través de la participación ciudadana.
Contacto
info@cusepro.es
© 2026. Museu Viu. Todos los derechos reservados.
Síguenos
Links de interés
